"y la vida siguió, como siguen las cosas que no tienen mucho sentido"

(casi un mes sin esquibir aquí........................)

Maite zaitut

De colors són els meus somnis,
tot i que ja m’he llevat,
i la son no ve a veurem,
quan la lluna s’ha aixecat,
salto i salto sobre els núvols,
sembla que pugi volar,
el meu cor fa pampallugues,
i no deixa de ballar.
Quan posem els peus enlaire,
quan posem el cap per vall,
quan et crido a la muntanya,
un eco va contestant,
quan et faig amb margarides,
una polsera de colors,
vull mirar-te als ulls i dir-te,
que el que sento es això:
T’estimo molt,
jo a tu t’estimo molt,
si estàs amb mi desapareix tot el que es trist,
voldria nits amb pintes de colors,
fins a la lluna he tornat t’estimo jo!
Els meus ulls son com bombetes,
Els meus llavis riuen fort,
No puc amagar el que sento,
Quan em mires tan d’aprop,
Ara ja no se que em passa,
El cos m’està tremolant,
El meu cor fa pampallugues,
I no deixa de ballar.
Quan s’uneixen els colors,
Per fer l’arc de Sant Martí,
Quan escrius amb el teu dit,
El meu nom en el mirall,
Diguem un “calla la radio”,
I escolto aquesta cançó,
Vull mirar-te als ulls i dir-te,
Que el que sento es això:
T’estimo molt,
jo a tu t’estimo molt,
si estàs amb mi desapareix tot el que es trist,
voldria nits amb pintes de colors,
fins a la lluna he tornat t’estimo jo!
Maite zaitut,
Maite, maite zaitut
si estàs amb mi desapareix tot el que es trist,
voldria nits amb pintes de colors,
fins a la lluna he tornat t’estimo jo!
T’estimo molt,
jo a tu t’estimo molt,
si estàs amb mi desapareix tot el que es trist,
voldria nits amb pintes de colors,
fins a la lluna he tornat t’estimo jo!
fins a la lluna he tornat t’estimo jo!
fins a la lluna he tornat...t’estimo jo!
Maite zaitut...

02:10

"cierra los ojos un minuto, que te llevo"

Bombo Clap

Y al final se enamora, siento chafarte el final de la película, pero la realidad no es tan ridícula, y te lo pongo en bandeja, soplandote detrás de la oreja, este rap sobre un bombo y un clap, traigo palabras que valen más que una imagen, escribo páginas siempre respetando el margen, podéis contratar un detective, podéis ahorraros cualquier monumento en honor del que escribe, por lo que pueda pasar, confieso que quedan escenarios por pisar y ciudades por conquistar, al abordaje de una furgoneta, disfrutando del paisaje y este amor al arte es todo mi equipaje, entre tu y yo nos une el respeto, eslabón, y sello versos tirando de escuadra y cartabón, somos profesionales, ya te diré cuando fans incondicionales cometan crímenes pasionales, vuelvo a hablar del amor y el respeto, por eso el publico dice que si con un gesto y me siento mas feliz que con zapatos nuevos, y le pongo entusiasmo que es otra clase de orgasmo, cuando no sale el mono sale el perro que llevamos dentro, a veces ladro, otras muevo el rabo, si estoy contento, y a veces duermo mal y desamparado, échame un vistazo que mi ángel de la guarda me dio esquinazo, solo con un papel y un boli me sobra, que ni Cervantes ni Shakespeare dudarían de mi obra, sabes que mi verso es unánime y mi métrica es exacta, pon unos tragos de mas co, que conste en acta.

bienvenida

papá noé

—y entonces el león se enamoró de la oveja...
—¡qué oveja tan estúpida!
—¡qué león más morboso y masoquista!