
Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i riure, sense cap perquè, tinc ganes d´oblidar el que sempre m´amoïna vull estar content. Sé que el futur que m´han pensat és dòcil i global i que al final qui guanya sempre és el blanc. I és que si ho penses tot plegat o et deprimeix o et cou però és massa fàcil i a més no porta enlloc. Per això cada dia al carrer m´enfronto als enemics sense motius i estúpidament amb un gran somrís.




